Calendari
| << August 2006 >> | ||||||
| S | M | T | W | T | F | S |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | ||
| 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 |
| 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 |
| 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 |
| 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | ||
Categories
- Main [3]
- Despeses [1]
- Diari del viatge [17]
- Preparatius [9]
Arxius
- March 2007 [1]
- September 2006 [6]
- August 2006 [16]
- July 2006 [7]
Emei Shan
Por Julia - August 25th, 2006, 14:05, Categorķa: Diari del viatge
Comencem la ruta per una de les muntanyes sagrades pels budistes. Te 3000 metres, i volem fer el cim en dues etapes!!! Despres de les 5 hores, arribem al nostre desti, un monestir budista on passarem la nit. El monestir es autentic!! Esta tot sense restaurar i els lavabos i les dutxes semblen de l'edat mitjana... Tot i la suada que hem fet no hi ha prou collons d'utilitzar les dutxes i aixi potser les puces del llit d'aquesta nit no s'acostaran tant amb l'oloreta que fem!! Despres de sopar forca be comencem a parlar amb un monjo que esta tambe pujant la muntanya. Ens explica que fa arts marcials i que despres d'acabar a la universistat tornara al temple xaolin on ha estat ja 2 anys. Acabem jugant amb ell al ping pong, i ja se sap que els monjos tenen molt temps lliure per practicar aixi que imagineu-vos la pallissa!!!! Ah! i ens va fer una postureta que ens vam quedar els tres flipant! Se n'anem a dormir amb els impermeables posats, aixi segur que no travessa cap bitxo... I a les 5 del mati els monjos comencen amb les seves oracions i cantics. Aqui no hi ha qui dormi! Entre les campanes cada hora, el picor de tot el cos, els roncs dels xinos de l'habitacio del cosat i els ocells que van passant per la part de dalt de l'habitacio... no hem pogut dormir en tota la nit! A les 6.30 ens aixequem, esmorzem arros bullit i un panet que no us podria explicar la consistencia, i tornem a posar-nos en cami Esta plovent i la pissarra rellisca forca aixi que hem d'anar bastant a poc a poc. Tot i aixi en 4 horetes arribem gairebe a baix de tot. Ara les vistes han sigut molt millors perque a la part de baix de la muntanya no hi havia tanta boira i la veritat es que ha valgut la pena tot el que hem caminat! Gairebe al final del cami trobem la zona protegida de micos. Estan lliures pel bosc i la gent els hi dona de menjar i es tira fotos amb ells. Que monus els monus!!!! I ara ja bus i cap a Chengdu un altre cop. Aquesta tarda a descansar que per dos dies hem tingut suficient!!!      |